Tipus de satèl·lits:

Hi han dues grans classificacions segons la seva òrbita. Estan els satèl·lits geoestacionaris i els polars o LEO.

Els primers, geostacionaris, reben aquest nom per trigar 24h. en reórrer la totalitat de la òrbita. Això fa que giri al mateix temps que la terra. Es a dir, si prenem com a referència la terra, el satèl·lit no es mou. Això ens permet tenir 24h/dia un satèl·lit donant cobertura sempre en el mateix punt i a una alçada de 35.900 km. Un exemple d'això seria el METEOSAT, INSAT, GOES, etc...

El segon tipus, els polars, reben aquest nom per descriure una orbita que va de nord a sud o l'inrevés. Son satèl·lit que circulen a una menor altura, uns 900 km. La freqüència de pas és de 4 cops al dia pel mateix punt. D'aquests tipus podem trobar els NOAA i els METEOR, entre d'altres.

Transmisió de dades:

Ens centrarem en la recepció del satèl·lit NOAA. Aquest envien l'informació a la terra fent servir dos camins diferents, el principal HRPT (High Resolution Picture Transmision), i APT (Automatic Picture Transmision). Aquest últim de menor qualitat és que estem fent servir a Meteorubí.

El sistema APT.

El sistema APT és transmes pel satèl·lit per la banda de VHF concretament entre els 137-138 Mhz. El senyal és audible i la durada de la transmisió no és un altre que el temps que l'aparell resta visible al cel desde la nostra posició de recepció. Es a dir desde la sortida pel horitzó fins que s'amaga pel cantó oposat; uns 15 minuts aproximadament.

La generació de l'imatge

L'imatge és decodificada per un sistema similar al FAX. El so que rebem va formant un gràfic linia per linia tal i com va avançant el satèl·lit.